Tot i que vam pujar fins practicament els 3000 metres, ens vam tenir que donar la volta, vam anar practicament sense preparar-nos i no sabíem ni tan sols com era la excursió, en tot cas la experiència va ser força gratificant arribar al sostre dels pirineus!
Us deixo aquesta placa del Centre Excursionista de Catalunya, amb un poema de'n Jacint Verdaguer.
"Quins crits més horrorosos degué llançar la terra infantant en ses jovens anyades exa serra! que jorns de pernabatre, que nits de gemegar: per traure a la llum pura del sol exes montanyes del centre de sos craters del fons de ses entranyes com ones de la mar!"
No hay comentarios:
Publicar un comentario