Relació amb l'entorn

"Lo bueno, si breve dos veces bueno" (això diuen.. pro jo vull més!!)

El PVI d'enguany s'acaba... i és hora de fer balanç.
Aquesta feina m'ha permès tenir un dels estius més bonics de la meva vida, amb intervals vacacionals (cosa impensable als últims estius).
Algunes de les coses que vull destacar és que per fi li he vist la cara amable a l'Administració pública, estaba cansat de topar-me sempre amb problemes i complicacions, avui per fi sé que té una altra cara, la d'una maquinara administrativa engranada i eficaç que resol els problemes de la ciutat amb celeritat, cosa que estimula a continuar fent la feina bé. Tot i que sé que això se li ha d'atribuir a les persones que han intervingut, basicament Medi Ambient, Protecció Civil i Brigades.

Un segon punt a destacar és la experiència de viure dia a dia al bosc, 8 hores entre pins, alzines, esbarzers i plantes de tota mena, amb la fauna que hi viu (ocellets, conills, perdius, aus rapinyaires, àguiles, esquirols, etc..) una experiència avui dia, insòlita.

El contacte també ha existit amb els altres mitjans de defensa dels boscos com els Vigilants del Parc Natural, bàsicament amb els de Matadepera amb els que hi he passat molts migdies al camí de Puig Codina, però també amb els informadors del parc a Can Robert (camises verdes). També he tingut relació amb els Bombers de la Casa Vella de l'Obac, un petit destacament de bombers amb moltes ganes de xerrar i amb els que no hi he parlat gaire però els moments sempre han estat gratificants, com ho va ser la paella que vam fer plegats. Els ADF's també han estat presents durant tota la campanya i al final m'hi he acabat apuntant.

Una de les relacions més boniques ha estat la que he anat mantenint amb els pastors de la zona, grans coneixedors del territori i de la història del mateix, pous de coneixement pel que fa a rumors, històries i conflictes, món totalment desconegut per mi abans d'aquesta feina. Però també he tingut relació amb molts excursionistes, ciclistes, atletes, i tantes altres persones que volten pel bosc, i que espontàniament entablem conversació, ells aprofiten per descansar, i interessar-se per la campanya i pels incendis, i jo faig la feina d'informar sobre la prevenció d'incendis, alhora que em distrec xerrant amb uns i altres, i és que tot i que pugui semblar extrany tanta conversa, quan portes 6 hores sense parlar amb ningú, a la que pilles a un excursionista.. no el deixes anar fàcilment!! jejej


Per últim i la que probablement més m'ompli i més útil hem sigui, és la de conèixer l'entorn, el PVI m'ha permès conèixer el nom de les muntanyes i turons que ens envolten, la història que aquests amaguen, així com descobrir els tresors de la nostra historia que encara avui romanen als camps i boscos veins.

Tot un goig, treballar al PVI, tan de bo ho hagués pogut fer abans!!

Salut companys!!